BED CANOPY HARDWARE

La font del Gat.

L'aigua que raja de la font del Gat ho fa des del cap d'un feli, esculpit per Joan Antoni Homs el 1918, que es quan van quedar enllestits els Jardins Laribal. Aquesta font era una de les moltes que aleshores rajava a Barcelona, i el lloc on esta situada, molt popular a la ciutat a finals del segle XIX.
Tan popular era la font, que el periodista i autor teatral Joan Amich va escriure una canco: "La Marieta de l'ull viu", que avui encara es canta i que inclou l'estrofa: "Baixant de la font del Gat, / una noia, una noia, / baixant de la font del Gat / una noia amb un soldat...".

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
The Font del Gat.

The water from the Font del Gat ("Fountain of the Cat") pours from a feline head, sculpted by Joan Antoni Homs in 1918, when the Laribal Gardens were being finished. This fountain is one of many that flowed in Barcelona at the time and is situated in a place in the city that was very popular at the end of the nineteenth century.
The fountain was so popular that the journalist and playwright Joan Amich wrote a song about it: "La Marieta de l'ull viu" that is still sung today and includes the verse: "Baixant de la font del Gat, / una noia, una noia, / baixant de la font del Gat / una noia amb un soldat..." ("Coming down from the cat Fountain / a girl, a girl / Coming down from the cat Fountain / a girl with a soldier...").

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La Font del Gat.

El agua de la Font del Gat mana desde la cabeza de un felino, esculpido por Joan Antoni Homs en 1918, ano en el que se terminaron los jardines Laribal. Esta fuente era una de las muchas que manaban en aquellos momentos en Barcelona y, el lugar en el que se encuentra era muy popular en la ciudad a finales del siglo XIX.
La fuente era tan popular que el periodista y autor teatral Joan Amich escribio una cancion: "La Marieta de l'ull viu", que todavia hoy se canta e incluye la estrofa: "Baixant de la font del Gat, / una noia, una noia, / baixant de la font del Gat / una noia amb un soldat...".

============================================================================

Els Jardins de Laribal
Es una de les perles del Parc de Montjuic i passejar-s'hi es una autentica delicia. La vegetacio riquissima, juntament amb l'aigua que baixa per cascades i llisca delicadament pel mig d'amples baranes, els bancs de rajola i les placetes, creen un conjunt de bellesa excepcional. Aquest es un lloc per estar-s'hi, per contemplar-lo i per anar descobrint els mil detalls que el configuren, amb una harmonia dificil de superar.
Els Jardins de Laribal, de gran valor historic, estan configurats per terrasses, camins, placetes, bassinyols i una vegetacio esponerosa i consolidada. Una serie de terrasses superposades estan unides entre elles per camins i dreceres de fort pendent, amb trams d'escales intercalats amb un disseny sempre diferent. Pergoles de mao vist, pedra i pilars blancs, ombregen les arees mes planeres. La vegetacio, es majoritariament exotica, rica i variada en especies.
Jardins mediterranis
Aquests jardins, inclosos dins del recinte de l'Exposicio Internacional de Barcelona de 1929, van obtenir una gran anomenada. Els seus autors, Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubio Tuduri, van crear un nou estil paisatgistic d'arrel mediterrania.
La vegetacio preexistent -des de plantes autoctones fins als arbres fruiters del passat agricola de la muntanya-, es va integrar en els jardins amb un concepte de jardineria renovador i original, que segueix lliurement la inspiracio dels antics jardins arabs i dels "carmenes" de Granada, amb una gran presencia de rajoles ceramiques, aigues ornamentals i el conreu de plantes de flor en testos situats en baranes i ampits.
Les escales del Generalife
L'aigua es l'essencia del jardi, amb estanys i estanyols. Per connectar la part superior del parc amb els Jardins Amargos -actualment Jardins del Teatre Grec-, Forestier va fer una escala inspirada en la dels jardins del Generalife, amb cascades als passamans, estanyols amb brolladors als replans i bancs d'obra per reposar i gaudir de la fresca i el so de l'aigua.
Els jardins de la font del Gat
Unes pergoles mirador porten d'uns jardins als altres, units per eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, des de la qual es poden contemplar unes magnifiques vistes de Barcelona.
Ocupen el pendent que va des de la part mes alta dels Jardins Laribal fins al passeig de Santa Madrona, i integren la popular font del Gat i un edifici del segle dinou. Es tracta d'un conjunt de camins, terrasses i racons que s'adapten al relleu del terreny amb escales, rampes i una cascada monumental amb quatre seccions separades per camins i canals, que van connectant els diferen

Els Jardins de Laribal
Es una de les perles del Parc de Montjuic i passejar-s'hi es una autentica delicia. La vegetacio riquissima, juntament amb l'aigua que baixa per cascades i llisca delicadament pel mig d'amples baranes, els bancs de rajola i les placetes, creen un conjunt de bellesa excepcional. Aquest es un lloc per estar-s'hi, per contemplar-lo i per anar descobrint els mil detalls que el configuren, amb una harmonia dificil de superar.
Els Jardins de Laribal, de gran valor historic, estan configurats per terrasses, camins, placetes, bassinyols i una vegetacio esponerosa i consolidada. Una serie de terrasses superposades estan unides entre elles per camins i dreceres de fort pendent, amb trams d'escales intercalats amb un disseny sempre diferent. Pergoles de mao vist, pedra i pilars blancs, ombregen les arees mes planeres. La vegetacio, es majoritariament exotica, rica i variada en especies.
Jardins mediterranis
Aquests jardins, inclosos dins del recinte de l'Exposicio Internacional de Barcelona de 1929, van obtenir una gran anomenada. Els seus autors, Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubio Tuduri, van crear un nou estil paisatgistic d'arrel mediterrania.
La vegetacio preexistent -des de plantes autoctones fins als arbres fruiters del passat agricola de la muntanya-, es va integrar en els jardins amb un concepte de jardineria renovador i original, que segueix lliurement la inspiracio dels antics jardins arabs i dels "carmenes" de Granada, amb una gran presencia de rajoles ceramiques, aigues ornamentals i el conreu de plantes de flor en testos situats en baranes i ampits.
Les escales del Generalife
L'aigua es l'essencia del jardi, amb estanys i estanyols. Per connectar la part superior del parc amb els Jardins Amargos -actualment Jardins del Teatre Grec-, Forestier va fer una escala inspirada en la dels jardins del Generalife, amb cascades als passamans, estanyols amb brolladors als replans i bancs d'obra per reposar i gaudir de la fresca i el so de l'aigua.
Els jardins de la font del Gat
Unes pergoles mirador porten d'uns jardins als altres, units per eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, des de la qual es poden contemplar unes magnifiques vistes de Barcelona.
Ocupen el pendent que va des de la part mes alta dels Jardins Laribal fins al passeig de Santa Madrona, i integren la popular font del Gat i un edifici del segle dinou. Es tracta d'un conjunt de camins, terrasses i racons que s'adapten al relleu del terreny amb escales, rampes i una cascada monumental amb quatre seccions separades per camins i canals, que van connectant els diferents trams.
Tot esta cobert d'una espessa fronda mediterrania i d'arbres fruiters, com ara nesprers i figueres, i palmeres d'enormes capcades. Si ens ho mirem des de baix, a tocar del pg. de Santa Madrona, uns xiprers altissims situats a l'inici de la cascada accentuen la verticalitat del conjunt.
El roserar de la Colla de l'Arros
Una glorieta de xiprers, amb una petita font al centre, marca l'inici d'un recorregut que, sota una pergola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat i reclos, tambe envoltat de xiprers: es el roserar de la Colla de l'Arros.
El jardi es configura en diversos plans, amb aire de pati, que estan vorejats per vorades, tambe de xiprer, i rengleres de troanes. En diversos parterres rectangulars hi ha plantades varietats antigues de rosers. Al centre destaca un bassinyol quadrangular amb rajols esmaltats, presidit a la part de dalt per Estival, un nu femeni de marbre que contempla el roserar i, mes enlla, Barcelona.
La placa del Claustre
Es a tocar del passeig de Santa Madrona i, de fet, es tracta del Jardi de Sant Miquel, on destaquen tres grans platans ja existents abans que Forestier dissenyes els jardins. Al fons, els murs del que fou una antiga pedrera confereixen a aquesta part dels jardins Laribal un aire reclos i claustral. D'aqui el seu nom. A la dreta, un passadis comunica amb els Jardins del Teatre Grec.
Vegetacio
La vegetacio madura i mediterrania dona sentit als jardins. Aixi, hi ha, entre d'altres especies, pins blancs (Pinus halepensis), pins pinyers (Pinus pinea), llorers (Laurus nobilis), tarongers amargs (Citrus aurantium) i xiprers (Cupressus sempervirens).
Les escales del Generalife estan envoltades per grans acacies (Robinia pseudoacacia) i arbustos com la troana (Ligustrum lucidum) i el pitospor (Pittosporum tobira), una especie arbustiva molt abundant als jardins, juntament amb el baladre (Nerium oleander) i l'evonim del Japo (Evonymus japonicus).
En testos de terracota, llueixen les elegants fulles de salo (Aspidistra elatior) i els geranis (Pelargonium sp.), i cobrint les pergoles, anglesines (Wisteria sinensis) i Rosa banksiae. En diferents llocs dels jardins hi ha plantes aromatiques, com l'espigol (Lavandula angustifolia) i el romani (Rosmarinus officinalis), i especies entapissants com l'heura (Hedera helix)
Els Jardins de Laribal tambe hi ha pins australians (Cas